Crea el teu compte
Accedeix
"Qui desconeix la veritat és un ignorant; però qui la coneix i la nega és un criminal"
Bertolt Brecht
NOTICIES » 01-08-2013  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
3706 lectures

Universitat Nova Història. Un espai per recuperar la història i la dignitat

Article d'En Jordi Bilbeny on exposa els sentits i significats de la Universitat Nova Història de Crespià.

La censura d'estat és una realitat multisecular. Una realitat estudiada, contrastada, sistematitzada. Les lleis d'aquesta censura són públiques. Editades. I el primer que un estudi apocat d'aquesta censura ens aporta és que la història –o més ben dit, el relat de la història– està reelaborada. Entre el que ha escrit l'historiador i el que ha publicat l'editor hi ha una diferència sovint notable: la marcada per la mà del censor.

En el nostre cas, la censura d'estat ha sigut espanyola i un dels seus interessos primordials ha consistit, d'una banda, a apoderar-se de la nostra història, i, de l'altra, a esborrar-la o atribuir-la a altres nacions. Potser el cas més conegut i ja acceptat de tothom és el cas del barceloní Joan-Cristòfor Colom, un noble, home d'estat, ambaixador, humanista, marí, capità i almirall convertit en llaner analfabet genovès.

Quan ens aproximem amb cura i detall a la biografia d'En Colom podem percebre la mà del censor d'estat amb tota la força i brutalitat dels fets. Ara el fan arribar a Barcelona, on els reis el reben, ara a Castella o Nàpols, on els reis no hi eren. Ara el fan virrei, que és un càrrec que s'atorgava als membres de la casa reial catalana, ara un plebeu estranger. Ara el fan analfabet, ara se'ns mostra com un gran savi i humanista desbordant. Ara el fan salpar de Catalunya, ara de Sevilla, de Palos, de Portugal, de Cadis o s'esborra el fet que hi hagi un port de sortida. Als gravats es poden veure les tres caravel·les fent onejar banderes catalanes i com, en alguna ocasió, les banderes catalanes són enfosquides o són canviades per banderes castellanes. I així amb tota la resta. La maquinària era abassegadora i reescrivia els fets a gust dels interessos de l'estat, que ja llavors havia pres uns tocs marcadament castellanistes. Amb una mica de paciència, una mica d'estudi i la ment oberta, els retocs són perceptibles arreu. No només en la vida d'En Colom i en els fets dels primers viatges de descoberta i colonització americanes. Quan dic arreu, vull dir arreu. Afecten la història, és clar. Però també la literatura, la ciència, la filosofia, les arts, la religió. Personatges catalans de tots aquests àmbits que han tingut un ressò especial, han estat desnaturalitzats i fets passar per allò que no eren. Les obres, com ja denunciaven llurs autors als segles XVI i XVII, han estat traduïdes al castellà i a d'altres llengües, i els seus noms o bé esborrats o bé canviats. Això també es copsa netament amb l'estudi corresponent, amb el rigor i la voluntat de dir la veritat per sobre de tota comoditat i de tota prebenda intel·lectual.

Al començament érem molt pocs investigant. Ara ja som molts. Ens hem aplegat a l'entorn de l'Institut Nova Història, que té precisament per objectiu recuperar aquesta història esborrada i tergiversada. L'Institut promou la recerca i l'estudi. Però també la difusió d'aquests estudis i recerques en simposis, seminaris, conferències, llibres, documentals. Hem creat un web des d'on es difonen arreu les nostres troballes. I ara pretenem crear un espai tangible on compartir els nostres coneixements amb la gent. És la Universitat Nova Història. La materialitzem a Crespià, perquè és aquí on hem trobat una bona acollida, comprensió i, sobretot, els recursos mínims per tirar aquest projecte endavant. I us volem convidar a tots a venir-hi i a participar-hi. El coneixement no són tan sols dades. Són dades. I tant. Però, si no les encarnem en els nostres gestos i moviments, en el dia a dia, en la nostra ideologia, si no serveixen per transformar-nos i transformar el món, són dades mortes.

Amb la Universitat volem fer d'aquesta informació –d'aquestes dades– una energia viva i revitalitzadora. Pensem que si els investigadors i els participants convivim i parlem i aprenem plegats, el resultat serà molt més regenerador que si només llegíssim llibres. I, a més a més, ser-hi ens farà partícips d'aquesta meravellosa gesta de la restauració del nostre passat ocultat. Ser-hi ens fa ser, més que simples espectadors, grans protagonistes. El món canvia. L'univers se'ns mostra cada cop més infinit. La nostra percepció s'enfoca cada cop millor. Recuperar el passat no ens pot deixar indiferents. Si véns, ho veuràs.


Jordi Bilbeny
Institut Nova Història



Redacció: Jordi Bilbeny




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Francesc
    19-08-2013 12:09

    Llegeix i llegeix, Joan.

  2. joan
    17-08-2013 22:49

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  3. Xavier
    05-08-2013 19:13

    A sí, Escéptico. Ara m'assabento de que els Hunos eren més rics o poderosos que Roma. No sempre és així com tu dius, ESCEPTICO. Abans d'asseverar alguna cosa honorà al teu cognom i abans de tot, posa-ho en dubte.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
37825 lectures
Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
11a UNH - Presentació de la universitat
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La façana de l'ajuntament d'Ulm ens aporta una prova més de l'existència i reconeixement de Catalunya com a...[+]
Si els catalans van ser els primers descobridors d'Amèrica, els primers colonitzadors i pobladors, havien de...[+]
Qui eren els ambaixadors de Ferran el Catòlic a Roma? Pot ser que en el moment de màxima puixança de la Nació,...[+]
Entre les primeres biografies redactades d’En Colom, tenim la de l’«italià» Paolo Giovio, que va escriure...[+]