Articles
Un documental reivindica que el descobridor d’Amèrica era un noble barceloní i explora la seva relació amb la reialesa catalana
»
5809
|
La història oficial ens pinta el geni més gran de tots els genis del Renaixement com un fill analfabet d'una pagesa analfabeta: un pobre noi que va créixer sense cap mena de formació cultural, però que en canvi tenia tots els coneixements de la noblesa més refinada, l'escut d'armes de la casa reial catalana i vestia com els prínceps. En David Grau creu que som davant d'un muntatge on s'han barrejat dues vides irreconciliables: la d'un noiet analfabet de poble (si mai va existir) i la d'un noble cultíssim que va transformar els paradigmes de l'art i del coneixement.
»
17208
|
Un submarinista d'Arenys de Munt localitza la famosa rèplica de la Santa Maria en un congost marí davant del Far de Calella. Article publicat a 'La Vanguardia'.
»
10587
|
ENTREVISTES » 29-04-2011 |

Vilaweb TV entrevista en Jordi Bilbeny: 'L'independentisme produeix una cohesió social que fins ara només tenia el Barça'
També parla de Colom i de la descoberta catalana
»
13203
|
La conclusió a què ha arribat Albert Fortuny Garcia després d'analitzar el mapa topogràfic i geològic de Pals, és que al municipi baix-empordanès hi havia port al segle XV. I, per tant, enforteix els arguments que Colom hauria salpat del port del Grau, a la platja de Pals. Fortuny és un enginyer industrial i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitzat en mecànica, que ha investigat l'existència del port de Pals. Com és que es va interessar per fer un estudi sobre el possible port de Pals?
»
11565
|
La història oficial ens diu que les Capitulacions que van pactar els Reis i En Colom per anar a descobrir les terres del Nou Món, es van signar a la vila de Santa Fe, a Granada. Però, realment, va ser així? Què s'amaga darrera les Capitulacions ara que ja sabem que la Santa Fe granadina no era una vila, sinó un campament?
»
13275
|
Més enllà de tots els tòpics que s'han dit sobre Sant Jordi, ara en Jordi Bilbeny aprofundeix en les arrels mitològiques i antropològiques del patró de Catalunya i en cerca les fonts en cultes precatòlics.
»
12955
|
El nou llibre d'en Jordi Bilbeny, que es presenta aquest Sant Jordi, recull seixanta textos de l'Antic Règim, en què queda ben clara la presència de Catalunya en la descoberta del Nou Món. Jordi Bilbeny comenta i interpreta aquests textos, aplegats cronològicament per donar una visió global dels fets.
»
23450
|
La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment encara, davant dels nostres nassos. L’Albert Fortuny ens n’exposa una evidència recent: com un retall innocent d’un plafó dels Episodis de la Conquesta de Mèxic, del 1698, pot tenir i té connotacions polítiques.
»
16843
|
No deixa de ser soprenent que el terme anglès “marine” s’assembli tant al mot català “mariner” i que s’apliqui a un mateix cos de combat: el dels mariners que quan desembarquen esdevenen la infanteria de guerra. En aquest article En Cesc Garrido ens mostra finalment la documentació que confirma que el terme anglès és manllevat directament de la llengua catalana.
»
30778
|
Per què el canvi de Toledo per Madrid? No era una ciutat prou castellana, Toledo? No hi havia ja l'estructura del govern? No funcionava com a capital? En Pep Mayolas respon, definitavament, aquests interrogants.
»
24367
|
Els Borja i els Della Rovere eren junts a la Cort Pontifícia de Roma. Però abans que s'enfrontessin a mort Julià della Rovere i Roderic de Borja, aquest darrer va ser determinant perquè Francesc della Rovere fos coronat Papa. Ara bé, si resultés que els Della Rovere eren uns Rovira, com defensa en Jordi Bilbeny, potser també els Rovira i els Borja, van tenir una forta relació a Catalunya. En Pep Comajuncosa n'ha resseguit les traces i ens en mostra alguns detalls.
»
18295
|
Durant un parell d'anys, En Lleonard va estar al servei d'En Cèsar Borja, en tant que enginyer militar. Gairebé se n'ha esborrat la traça, però quan el Mestre esmenta En Cèsar als seus quaderns de notes no li diu "Borgia", tal com hauria de ser, si ho hagués escrit un italià, sinó que l'anomena "Borges", en una de les diverses variants que té aquest cognom en català. Ho va fer per quedar bé? Perquè sabia que En Borja era català? O perquè en coneixia la llengua?
»
14772
|
El filòsof Josep Maria Terricabras defensa des de Fraga que una llengua necessita “espais de poder” que ara no té el català allà on es parla. Jordi Bilbeny denuncia la lluita històrica contra la consciència lingüística i nacional.
»
7261
|
El periodista lleidatà Eugeni Casanova ens exposa les contradiccions evidents de la historiografia oficial respecte totes les evidències que estan sortint a la llum gràcies a la feina d'en Jordi Bilbeny. Segons ell, Castella hauria suplantat l'alta literatura i fets històrics cabdals protagonitzats per catalans. Les contradiccions són tan flagrants, les evidències, tan abassegadores, que els dubtes comencen a penetrar per les escletxes mal segellades de les càtedres i en pocs mesos tot ha començat a canviar
»
11579
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
![]() | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+] En Henry Ettinghausen qüestiona la "decadència catalana" dels segles XVI i XVII, fa un repàs de la història de...[+] Un historiador del segle XVI afirma que la descoberta d'Amèrica "no s'ha d'atribuir als castellans". El text diu...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
1. | Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició | |
2. | La fòrmula valenciana de la Coca-cola |
EL MÉS LLEGIT
![]() ![]() |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |