| NOTICIES » 12-09-2011 |
La televisió de l'Institut d'Estudis Ilerdencs es fa ressò de les conferències 'Recuperar la història: qüestió d'estat'
| ARTICLES » 11-08-2011 |
El Quixot i el descobriment de la realitat
Al desembre del 2007, la Laura Arquer, una estudiant d’Economia i Sociologia, que llavors es trobava a Varsòvia, va comprar el Quixot per llegir-lo durant una convalescència. Havia sentit a parlar de les teories d’en Jordi Bilbeny sobre la catalanitat de Cervantes i sobre el fet que el llibre era una traducció del català. De la mofa primitiva va passar a un xoc emocional, el qual li ha servit per escriure aquesta carta que va enviar als seus amics i a la seva mare. Aquí us l’oferim de forma íntegra, com un document impressionant que mostra com una noia de 22 anys comença a sortir del decorat prefabricat del món per entrar a la realitat.
| ARTICLES » 10-08-2011 |
La detenció d'En Gaudí
Un fet poc conegut de la vida del genial arquitecte modernista és la seva detenció un Onze de Setembre, durant la dictadura de Primo de Rivera. En Gaudí, home solitari, però també solidari i immers en el ressorgiment nacional català del primer quart de segle, ens mostra, amb motiu d'aquest fet, una faceta cívica i patriòtica digna d'elogi. Pel que fa a l'ús de la llengua, és ben sabut que, durant una visita d'Alfons XIII a les obres de la Sagrada Família, En Gaudí li va fer les explicacions en català. També s'expressava en la nostra llengua amb els visitants estrangers. Un d'ells, Albert Schweitzer, explicaria que En Gaudí li va dir: «Això no es pot expressar ni en francès, ni en alemany, ni en anglès: tant és així que li ho explicaré en català i vostè ho comprendrà, encara que, de català, no en sàpiga».
| ENTREVISTES » 26-07-2011 |
València es va quedar sense furs perquè era considerada molt rebel
Catedràtic de Dret Romà de la Universitat de València. Valiño ha analitzat a fons la tradició jurídica valenciana des dels furs fins avui. Creu que els legisladors valencians tracten d'eliminar el greuge que va suposar l'abolició dels furs.
| ARTICLES » 26-07-2011 |
Una llegenda sobre la protecció del rei Jaume I a Sant Francesc
Una llegenda ens explica que el rei Jaume I va donar unes terres a Sant Francesc a Barcelona, perquè hi construís el seu primer convent. En Jordi Bilbeny ens innova com la memòria oral lliga perfectament amb el que sabem de la història documentada: que el rei Jaume també va donar terres als occitans que es van voler instal·lar al Principat, després de la desfeta de Muret.
| ARTICLES » 18-07-2011 |
El Persiles de Cervantes i Catalunya
Amaga el Persiles d'En Servent missatges en clau? On passa l'acció? Té alguna cosa a veure amb Xixona, Catalunya o els antics territoris que formaven l'imperi català? Ara en Pep Comajuncosa, ens n'aporta alguna resposta a través de la seva mirada sagaç.
| ARTICLES » 13-07-2011 |
L'Organització i finançament del primer viatge colombí
És cert que el primer viatge de descoberta al Nou Món el va pagar la reina de Castella? A final del s. XIX diversos historiadors espanyols ja van dir que es tractava d'una faula, perquè la reina havia empenyorat les joies de la corona a banquers de València i Barcelona a canvi de fons per a la conquesta de Granada. Aquest article exposa l'altra cara de la moneda que ens permet vincular aquella primera expedició transoceànica amb Catalunya i la Cancelleria reial catalana.
| EDITORIAL » 01-07-2011 |
S'han tornat bojos
Tenim el Colom d'Eivissa amb en Nito Verdera. Tenim el Colom de Mallorca, fill del Príncep de Viana i de Na Margarida Colom, amb en Gabriel Verd. Tenim el Colom fill d'un canonge de Girona, que és mig amagat, perquè és fill il·legítim, d'en Francesc Albardaner. Tenim el Colom de Tortosa, de l'illa de Gènova que hi havia al riu Ebre i que avui és el barri de Ferreries, defensat per algunes veus diverses. Tenim el Colom de Tarroja de Segarra, investigat per la Teresa Baqué, en Charles Merrill i part del Centre d'Estudis Colombins dels anys 90. Hi ha qui parla d'un Colom de la Gènova valenciana. Tenim un Colom del Llobregat amb en Jaume Codina. Tenim el Colom de Barcelona, En Joan Colom i Bertran, que defensa en Jordi Bilbeny. Si algú mai s'interessa pels possibles orígens catalans del descobridor i s'assabenta d'aquest batibull, només podrà arribar a una conclusió: són bojos, aquests catalans!
| NOTICIES » 24-06-2011 |
Empremtes del català a la comarca de Cartagena (Múrcia). Del Segle XIII al XVI
Gràcies a la revista d'estudis comarcals del sud del País Valencià, Quaders de Migjorn, descobrim noves empremtes de la permanència del català a la comarca de Cartagena (Múrcia) dels segles XIII al XVI.
| ARTICLES » 22-06-2011 |
La relació entre Caterina d'Aragó i Joana de Castella
En Cesc Garrido ha trobat la ressenya d'una carta enviada per l'Emperador Carles, des de Molins de Rei, a la seva tia Caterina d'Aragó. I a partir d'aquí es demana si Caterina d'Aragó i la seva germana Joana no s'escriviren mai. Com que ho havien d'haver fet, perquè Caterina era una humanista, i no s'han conservat les lletres, l'autor conjectura que es podrien haver fet desaparèixer per una evident raó d'estat que coneixem prou bé.
| ARTICLES » 20-06-2011 |
El Lens C.F. i la senyera catalana
El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que és per la presència de tropes catalanes en temps de Gifré el Pilós en aquesta ciutat. Però una altra ens narra que va ser perquè, al segle XVI, el territori va ser ocupat per unes tropes espanyoles. En Manel del Castillo ha recollit la brama popular i el relat oficial del Lens i ens ho explica tot seguit.
| ENTREVISTES » 14-06-2011 |
Entrevista a Jose Luís Espejo sobre el seu llibre El viaje secreto de Leonardo da Vinci
L'expert en geografia i història Jose Luís Espejo ens explica al programa Voranit l'estreta relació que Leonardo da Vinci tenia amb Catalunya i que en el seu arbre genealògic hi ha un ascendent que viu a Barcelona
| ARTICLES » 08-06-2011 |
En Ferran Cortès era un súbdit de la Corona d'Aragó
Era Hernando Cortès un extremeny? O, com defensa En Jordi Bilbeny, fou un príncep de la casa reial catalana? Fa poc que En Pep Mayolas l'ha identificat amb l'Alfons d'Aragó i Gurrea. Ara, En Joanjo Albinyana ha trobat que al Carlo Famoso, d'En Lluís Çapata, al 1566, ja se'l feia, amb tota normalitat, aragonès.
| ARTICLES » 06-06-2011 |
Tortuga i Galápago en el lèxic i la toponímia colonial americana
Els qui hem vist les proves de la manipulació històrica secular que hem patit, no tenim cap dubte de la catalanitat de la descoberta i primera colonització d’Amèrica per part dels europeus (més enllà de les incursions dels víquings). Tot i això, sempre cal revisar tots els indicis per tal de comprovar i reforçar una teoria, o bé descartar-la en cas que no expliqui els fets observats. Amb aquest ànim, vaig endegar una investigació dels noms dels animals americans, pensant que havien de mostrar indicis de catalanitat.
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat...[+] Era Hernando Cortès un extremeny? O, com defensa En Jordi Bilbeny, fou un príncep de la casa reial catalana? Fa...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube