| ARTICLES » 23-10-2021 |
Mor Carles Martell, pioner en la construcció de Catalunya
| ARTICLES » 21-10-2021 |
La Seca. L'origen de la pesseta. Barcelona, fàbrica de monedes
Com ja saben els lectors i lectores de l'Institut Nova Història —car hi hem dedicat força articles—, la Taula de Canvi barcelonina va ser el primer banc públic d'Europa a començaments del segle XV. La paraula 'banc', 'bank', 'banco' etc. que trobem en molts idiomes, prové de la paraula catalana 'banca', mot que es refereix al banc per seure al costat de la Taula de Canvi i fer operacions monetàries. En el videu que trobareu aquí dessota, En Jordi Portabella ens explica això i d'altres coses —com la creació de la pesseta—. El videu dura només sis minuts i pertany a la col·lecció 'Històries de Can Fanga'. Va ser publicat el 5 de juny del 2014.
| ARTICLES » 20-10-2021 |
La nissaga catalana dels Trastàmara i Ferran de Nàquera
En Joanjo Albinyana ens ha fet arribar un resum de la conferència que va impartir a Montblanc el 2 d’agost d’enguany en el marc de la 8a Universitat Nova Història. Ha trobat evidències segons les quals la dinastia Trastàmara s’hauria originat a la Nació Catalana. Concretament al castell de Tamarit, a tocar de Tarragona.
| ARTICLES » 18-10-2021 |
'Corona d’Aragó': un concepte historiogràfic inapropiat
En Lluís Roldan ens avança una part del primer capítol d'un llibre que publicarà per Nadal. En Roldan, partint de tesis d’historiadors aragonesos, mira de demostrar que el fet de denominar «Corona d’Aragó» l’entitat política medieval formada per Catalunya i l'Aragó podria resultar inapropiat, si tenim en compte que el pes polític d’aquella «Corona» se sustentava abans en la nació catalana que en l’aragonesa.
| ARTICLES » 17-10-2021 |
El passat mariner de Pals sota les antenes
Als terrenys de Radio Liberty hi ha restes d'estructures que podrien pertànyer a l'antiga vila marinera i al seu port. El Cercle Català d'Història ha sol·licitat a la Generalitat la protecció de les restes arqueològiques. Reproduïm un antic article que En Jordi Camps i Linnell va redactar el 28 d'agost del 2014 per al diari El Punt-Avui+.
| ARTICLES » 14-10-2021 |
Molins de Rei, el bressol de l’heroïna de Sardenya
Elionor d'Arborea (1340-1404) és una de les figures mítiques de Sardenya. En l’imaginari col·lectiu dels sards representa la unitat nacional pel seu intent d’unir els quatre regnes medievals contra la dominació catalanoaragonesa. Bo i així, Elionor va néixer a Molins de Rei. La casa d'Arborea té les arrels a la Garrotxa. Article d'En Martí Crespo a Vilaweb, publicat el 30 d'abril d'enguany.
| ARTICLES » 11-10-2021 |
Cristòfor Colom i el fanatisme
Un antic article que En Jordi Bilbeny va publicar al diari El Punt, dissabte 28 d'agost del 2004. Gira a l'entorn de la incapacitat de certs historiadors d'acceptar els nous estudis sobre la catalanitat d'En Colom. Un article antic que continua sent actual encara avui mateix.
| ARTICLES » 10-10-2021 |
En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
Reproduïm una petita crònica d’En Pol Bragulat, assessorat per En Ferran Mosses, la qual resumeix la conferència que aquest historiador va impartir a la 8a Universitat Nova Història sobre la ubicació de la mítica cultura de Tartessos i sobre les fonts documentals que en parlen.
| ARTICLES » 09-10-2021 |
9 d'octubre de 1238: Jaume I pren possessió de la ciutat de València
Avui En Marc Pons ens recorda a El Nacional.cat que un altre 9 d'octubre, el de l'any 1238, Jaume I va entrar a la ciutat de València després d'haver-la conquerida als musulmans.
| ARTICLES » 05-10-2021 |
En Joan Granollacs: defensor de les constitucions catalanes davant de l’autoritarisme hispànic
L’Aleix Sarri i Camargo ha redactat un seguit de piulades en les quals reivindica la figura d’En Joan Granollacs, una personalitat nostra molt important i no gens coneguda. Va ser un diputat de la Generalitat que va lluitar aferrissadament a finals del segle XVI per defensar les constitucions catalanes davant la Inquisició i els abusos autoritaris del rei Felip II. De les piulades, n’hem compost un text que presentem al lector.
| ARTICLES » 04-10-2021 |
Sinopsi de “El conde de Tlapancalco”
A finals d'aquest mes de setembre ha sortit impresa, editada per Letrame, l’obra “El conde de Tlapancalco”, una novel·la històrica en castellà d’En Sebastià Sardiné Torrentallé que va adreçada, en primer lloc, al públic d’Amèrica Central. L’autor hi explica la trajectòria d’En Parra a Mèxic d’ençà del segon viatge colombí fins als anys d’En Ferran Cortès. Aquesta obra s’abeura, en part, en les recerques de l’Institut Nova Història i és el nostre Institut la primera entitat que se’n fa ressò en primícia. Oferim al lector la sinopsi del llibre traduïda al català.
| ARTICLES » 02-10-2021 |
La Llotja, la Taula de Canvi i la Casa de Contractació de Barcelona en la descoberta d’Amèrica
A Sevilla no hi va haver mai cap llotja al segle XV i la del segle XVI es va inaugurar al 1598. En canvi, al 1493 els Reis Catòlics s’estan a Barcelona, hi presideixen les Corts Generals de Catalunya i hi fan els preparatius, juntament amb En Colom, del segon viatge a Amèrica des de la Llotja, la seva casa de Contractació —reglamentada pel "Llibre del Consolat de Mar"— i el seu banc o taula de Canvis. Article d'En Jordi Bilbeny.
| ARTICLES » 01-10-2021 |
Cop d'estat hispànic contra els Colom i el seu entorn català
L'1 d'octubre del 1500, fa 521 anys, a Santo Domingo (llavors colònia hispànica de la Hispaniola), el jutge Francisco de Bobadilla y Maldonado detenia Cristòfol, Bartomeu i Dídac Colom per ordre dels Reis Catòlics. Un acte que la majoria dels historiadors actuals cataloguen com un autèntic cop d’estat. Article d'En Marc Pons.
| ARTICLES » 30-09-2021 |
Com es va introduir el castellà a Catalunya?
L'escriptor Enric Gomà va publicar el febrer del 2020 el llibre "El castellà, la llengua del costat", coincidint amb la polèmica que va suscitar al Parlament una intervenció de la diputada de JxCat i alcaldessa de Vic, Anna Erra, sobre no parlar sempre en castellà amb qualsevol persona que pel seu aspecte físic o pel seu nom no sembli catalana. TV3 el va entrevistar el 19 de febrer del 2020. Heus ací el videu de l'entrevista, que dura 23 minuts. Hi explica com reberen els catalans la progressiva consolidació del castellà al Principat des del segle XVI fins a començaments del segle XX. Era la llengua del poder. A començaments del segle XIX només un 1% de catalans sabien castellà. N'hem transcrit alguns fragments. Pensem que un bon complement és la lectura del llibre "Inquisició i Decadència, orígens del genocidi linguïstic a Catalunya" d'En Jordi Bilbeny.
| ENTREVISTES » 28-09-2021 |
Jordi Domingo: “Cal recuperar la potència del Consolat de Mar, l’aportació més brillant de Catalunya al món”
Recuperem una entrevista que l'Assumpció Maresma i la Júlia Partal van fer per a Vilaweb el 15 de novembre del 2020 a l'advocat Jordi Domingo, que va ser nomenat cònsol major del Consolat de Mar. Si ens endinsem en la història del Consolat de Mar i del Llibre del mateix nom, ens adonem que són el bressol del dret marítim internacional. "Vivim d’esquena a molta de la nostra història i això és brutal". "És una institució de tots els territoris de parla catalana, que eren units per un objectiu comú: el comerç i el seu desenvolupament legal".
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Un historiador del segle XVI afirma que la descoberta d'Amèrica "no s'ha d'atribuir als castellans". El text diu...[+]  El refrany esmentat al Quixot "andar buscando los tres pies al gato", és una altra prova concloent que el Quixot...[+]  Ignorar les fallades és condemnar-se a repetir-les. Elna no hauria estat assetjada ni massacrada si en Jaume...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube