Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera consisteix a creure el que no és veritat; la segona, a negar-se a creure el que és veritat."
Søren Kierkegaard
ARTICLES » 10-05-2021
 Pep Mayolas

Les naus d’En Colom i l’armada de Joana «la Boja» (1)

L’armada que a l’estiu de 1496 traslladà a Flandes la futura Joana la Boja a casar-se amb l’arxiduc Felip el Bell, fou aplegada a les costes catalanes. En Pep Mayolas ens mostra com la preparació d’aquest viatge i les disposicions per als enllaços amb la Casa d’Àustria es van dur a terme en el marc de les Corts d’Aragó (Tarassona-Daroca, agost-novembre de 1495), de les Corts valencianes (Sant Mateu, desembre 1495 - gener 1496) i de les Corts catalanes (Tortosa, desembre 1495 - abril 1496). Primera part de l'article.

LLEGEIX-NE MÉS »
3807 lectures     
20 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 09-05-2021
 Marc Pons/ El Nacional.cat

Quan a Algèria es parlava català

Entre 1830 i 1914, l’estat francès va promoure l’establiment de 750.000 europeus a Algèria, dels quals un mínim de 30.000 eren catalanoparlants, originaris del Rosselló, de Menorca i de les comarques interiors d’Alacant: els pied-noirs catalans.Sis generacions de menorquins i descendents de menorquins hi conservarien la llengua. Entre aquests Albert Camus, que parlava català perfectament —l'anomenat «patuet». Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat d'avui diumenge 9 de maig del 2021.

LLEGEIX-NE MÉS »
3864 lectures     
2 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 08-05-2021
 Leandre Martí

L’orde de la Mercè a Salamanca: uns apunts

En Leandre Martí ha visitat la ciutat de Salamanca i ens ha fet arribar quatre pinzellades sobre el col·legi-convent de la Mercè i sobre personalitats que, suposadament, hi van despuntar.

LLEGEIX-NE MÉS »
3721 lectures     
18 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 06-05-2021
 Narcís Garolera

En defensa de Sant Pere de Roda

L’autor d’aquest article és contrari a l’actual denominació del monestir (Sant Pere de Rodes), i pro­posa a les autoritats acadèmiques i administratives de Catalunya la restitució del nom tradicional (Sant Pere de Roda), viu a l’Empordà durant centúries, consignat als primers mapes del país, atestat per la majo­ria d’histo­ria­dors, defensat categòricament per En Joan Coromines, i usat pels escriptors ca­talans al llarg de cinc segles.

LLEGEIX-NE MÉS »
4760 lectures     
5 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 04-05-2021
 Jaume Aymar

Carles I i Felip II a Sant Jeroni de la Murtra

El monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra es va revelar com una peça clau en la vida i en la política de l’Emperador Carles I —que hi planificà la conquesta de Tunis— i les del seu fill Felip II, tal com ho havia estat durant el regnat de Ferran II. Hi van passar el pare Bartomeu Casaus, Magallanes, Cortès, Joan Boscà, els primers erasmistes i jesuïtes, els ducs de Calàbria, Germana de Foix, Ferran i Joan de Cardona i emperadrius i infantes emparentades amb Felip II. D’aquest cenobi partiren monjos que exerciren un paper molt important en la fundació de Sant Llorenç de l’Escorial a Madrid. Conferència de Jaume Aymar a Sant Jeroni de la Murtra a l’any 2000.

LLEGEIX-NE MÉS »
5324 lectures     
24 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 03-05-2021
 Lluís Brines

Isabel de Villena

En Lluís Brines ens ha fet aquesta petita biografia de Sor Isabel de VIllena, considerada per molts experts la primera feminista de la hstòria.

LLEGEIX-NE MÉS »
3780 lectures     
5 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 02-05-2021
 La Vanguardia

¿Cristóbal Colón, catalán?

L’Institut Nova Història fa a mans dels seus seguidors el text de la primera de les conferències sobre la catalanitat d’En Cristòfor Colom que el peruà Luís Ulloa va pronunciar a l’Ateneu Barceloní dimecres 25 de maig de l’any 1927. Hem recuperat els seus mots tal com els va recollir un periodista de ‘la Vanguardia’ i en la llengua que va emprar aquest diari. Aital conferència va reimpulsar de tal manera entre nosaltres els estudis colombins que es pot dir que els seus efectes encara duren avui dia, gairebé un segle després. També podeu llegir el text, en format PDF, així com el va imprimir La Vanguardia.

LLEGEIX-NE MÉS »
6895 lectures     
5 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 01-05-2021
 José Ángel Montañés/El País

Un web treu a la llum els 1.322 refugis subterranis de la Guerra Civil a Barcelona

La pàgina els localitza, documenta i cataloga. També explica com eren tots i permet visitar-ne set de manera virtual. Article de José Ángel Montañés per a l'edició de 'El País' del 18 de març del 2021.

LLEGEIX-NE MÉS »
3357 lectures     
3 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 29-04-2021
 Jordi Bilbeny

Santa Teresa de Jesús va néixer en una ciutat fundada pels fenicis

En Jordi Bilbeny ha localitzat un llibre del segle XVII que exposa que Santa Teresa va néixer en una ciutat fundada, segons la tradició, pels fenicis. Com que els fenicis no van arribar mai ni a Àvila ni a Castella la Vella, llavors és molt possible que estiguem parlant d'una ciutat mediterrània. Que estiguem parlant de Barcelona, que és la ciutat on va néixer Teresa de Cardona.

LLEGEIX-NE MÉS »
5027 lectures     
36 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 28-04-2021
 Cesc Garrido

Caterina d’Aragó i Ferran el Catòlic a Mallorca

En Cesc Garrido ha trobat rastres d’una estada de Caterina d’Aragó al palau de l’Almudaina de Ciutat de Mallorca, on es casà per poders amb Artur Tudor, príncep d’Anglaterra, dos anys abans del que afirma la història oficial, i evidències que també hi sojornà el seu pare, En Ferran II d’Aragó el Catòlic, fet que la història oficial també obvia.

LLEGEIX-NE MÉS »
5331 lectures     
Comparteix
ARTICLES » 27-04-2021
 Montse Montesinos

Tarroja de Segarra

La Montse Montesinos ha descobert en el llibre «50 pobles amb caràcter», editat pel diari Ara, referències a la catalanitat d’En Colom i a l’Institut Nova Història.

LLEGEIX-NE MÉS »
3887 lectures     
2 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 26-04-2021
 Sílvia Marimon

Catalunya, bressol de la caça de bruixes a Europa

Pau Castell demostra amb documents inèdits que la persecució contra la fetilleria va ser dura i molt intensa als segles XV i XVI, sobretot als Pirineus. Article de Na Sílvia Marimon per al diari Ara del 24 de gener del 2016.

LLEGEIX-NE MÉS »
4035 lectures     
3 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 25-04-2021
 Núria Cadenes

Alicante? A’li balle!

Van modificar mapes i documents per esborrar Xàtiva del món i dir-ne això altre, del tros de terra on havia estat: Nueva Colonia de San Felipe. Article de la Núria Cadenes al diari digital Vilaweb del 15 d'abril del 2021.

LLEGEIX-NE MÉS »
4010 lectures     
7 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 24-04-2021
 Josep-Lluís Carod-Rovira

De banderes, himnes i visques

«Crida l'atenció aquesta mena de bonisme republicà que adjudica a la bandera espanyola tricolor totes les bondats, amb aquella ingenuïtat tan nostra». Article d'En Josep-Lluís Carod-Rovira al diari digital Nació Digital del 21 d'abril d'enguany.

LLEGEIX-NE MÉS »
4393 lectures     
44 Comentaris    
Comparteix
ARTICLES » 22-04-2021
 Jordi Bilbeny

Fem del 23 d'abril el Dia Universal de la Llengua catalana

Atesa la campanya que el govern espanyol ha tirat endavant per proclamar el 23 d'abril com a «dia del español de acuerdo con la lengua de Cervantes», l'Institut Nova Història surt al pas davant d'aquesta iniciativa. Disposem d'arguments molt sòlids i ferms per defensar que la llengua de Cervantes —en realitat, En Joan Miquel Servent de Xixona— era el català i que va escriure les seves obres en llengua catalana. I és per això que des d'aquest Institut fem un pas endavant reivindicant el 23 d'abril com a Dia Universal de la Llengua serventina i també com a Dia Universal de la Llengua catalana, sota l'advocació de Sant Jordi, patró de Catalunya i del seu símbol: la rosa. Per recordar la vera catalanitat d'En Servent, reproduïm un article d'En Jordi Bilbeny sobre la qüestió.

LLEGEIX-NE MÉS »
10075 lectures     
52 Comentaris    
Comparteix
<
...
39
40
41
42
43
...
146
>

Aconseguits 3150€
de 12000€
Queden 26 dies

Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
37538 lectures     
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Un mapa interactiu permet descobrir els noms de carrers i places de la ciutat californiana, alguns dels quals...[+]
Si En Martin Behaim no va ser l’autor del primer globus terrestre occidental conservat, si no va ser un dels...[+]
El llicenciat en Història de l'Art Sito Millán ens parla dels seus estudis universitaris i opina que, més...[+]
En Pau Tobar relaciona Santa Klaus o Sant Nikolaus, que prové de València i porta taronges i d'altres regals...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
2.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
3.  Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
4.  Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
5.  Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
6.  Els enregistraments del 23è Simposi ja són al web
7.  Una exposició reivindica la figura de l'humanista alacantí del segle XVI Gosalbes de Cunedo
8.  La 'Franja de la franja' ens suggereix que a la meitat de l'Aragó es parlava català
9.  L'enigma de la «baula perduda» en la història de Malta
10.  Ni Colom és jueu ni s’ha demostrat que fos valencià
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
2.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
3.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
4.  Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
5.  Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
EL MÉS LLEGIT

1.  Miquel Servet, català universal
2.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
4.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
5.  Cervantes, català
6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
7.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
8.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
10.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla