Difusió de l’escut de Catalunya al Món

En el llibre Descoberta i conquesta catalana d’Amèrica, Enric Guillot ens mostra més d’un  mapa d’Amèrica ple d’escuts de Catalunya. L’escut hi apareix amb tota mena de variants:  diferent nombre de barres i aquestes en posició vertical, horitzontal i inclinada. Això em va impulsar a mirar què en quedava avui, d’aquests escuts.  D’aquesta manera, he buscat per Internet escuts de països, regions, poblacions i persones inspirats en l’escut de Catalunya.

La presentació sencera, feta en Power Point, es pot obtenir a:

http://www.marcel-mane.com/catala/historia/Difusio%20de%20lescut%20de%20Catalunya%20al%20Mon.pps (44MB)

L’escut de Catalunya té a dalt una corona reial. La qüestió és si la hi continuarem veient quan siguem una república.

Quant als escuts, només en faré uns comentaris molt breus:

Els únics escuts  catalans que a hores d’ara hi ha a Amèrica són els de Thurso (Quèbec) i Jamaica (i encara, aquest, agafat pels pèls). Probablement, no n’hi ha més  per la mateixa causa que a Amèrica no es parla català sinó castellà:  perquè els reis de Castella hi posaren funcionaris castellans.

En canvi, a Europa i a Espanya,  sí que n’hi ha d’escuts catalans. Vegem-ho:

• 1 a Andorra
• 3 a Alemanya
• 1 a Luxemburg
• 8 a Bèlgica
• 1 a Suïssa
• 6 a Itàlia
• 1 a Suècia
• 5 al Vaticà
• 1 a Dinamarca
• 102 a França
• 1 a Anglaterra
• 217 a Espanya
• 1 al Canadà
• 147 a Catalunya
• 1 a Jamaica

En total: 496

Una curiositat: dues poblacions d’Espanya tenen l’escut igual a l’escut d’Espanya.

Una suggerència:  vaig proposar a la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària  que estudïin un nou escut d’Espanya per quan tota la Nació sigui independent, ja que a l’escut  hi apareix un racó amb les quatre barres.

Al final del powerpoint he afegit que un dels articles de la futura constitució catalana ha de tenir una llista de drets. Com a historiadors, hem d’aconseguir que un dels drets sigui el següent:

“Dret a conèixer la veritable història de Catalunya”.

Marcel  Mañé